CAT ES

RESERVES

+34 977 573224


10/8/2017

A finals de 2016 vam començar a pensar en lo sopar-concert 2017. Volíem fer un concert "top" per commemorar els 25 anys. Vam valorar diferents opcions i finalment vam prendre la decisió: "Jarabe de Palo". Vam aprofitar les nostres vacances de gener per les valoracions. A principis de febrer, amb la decisió presa però sense encara haver-ho comunicat a ells, esclata la noticia; "Pau Donés anuncia la seva recaiguda del càncer".  És quan més que mai volem fer  aquest concert però també, som humans, ens entren els dubtes: Què pot passar? Es podrà fer el concert? Ens quedarem a última hora penjats? El cap i el cor ens diuen coses diferents. Truco a la seva oficina i li dic a Sandra això: "Ara més que mai ho volem fer... Però què passarà?"

Sandra m’explica que Pau està bé i animat. Fins i tot em comença a explicar com tenen planificat el tractament i les dates de les sessions de quimioteràpia. Em vaig sentir molt malament i li dic; "Sandra, no vull saber res més, no em tens que donar cap explicació. Tanca la data per natros i farem el concert!". Durant aquests mesos el tracte amb l’oficina d’ells ha estat fàcil, cordial i proper.

Diumenge 6 d’agost és el gran dia. A les 17 hores arriben Jaume i Gerardo. Pau ho fa 30 minuts més tard. Tot està preparat per fer proves de so. Comencen a tocar mentre l’equip de Les Moles va muntant les taules i tot l’ornament de la nit. Quan ja porten 45 minuts de proves en les seves cançons Pau diu mentre riu: "Us queda molt per acabar? Natros les proves ja les tenim acabades però toquem per fer-vos companyia!". Jo li responc, també rient: "Si podeu seguir millor, no hem pensat de treure la ràdio". Ell riu i segueixen tocant mentre natros treballem. Vaig flipar!

A les 22.30 hores venen a sopar desprès d’haver anat al hotel a canviar-se. Em diuen que, per beure, aigua. No voleu vi? Diu Pau: "Bueno avui farem una copa... i fins i tot potser faré un cubata curtet. És que amb això del càncer faig una dieta molt cuidada i no bec alcohol, però no sempre ha segut així, tots tenim un passat!", diu entre risses. Jo també ric de l’explicació però em quedo de pedra, parla del càncer rient! Sopen i mentre, arriben les televisions locals i em pregunten si poden fer-li unes preguntes. Li parlo i em diu que "cap problema". Surt, les teles l’esperen. Es posa davant les càmeres i em diu; "No et poses en mi?". I tant, li dic que  encantat. Fem l’entrevista per les teles els dos junts. Tot és proper, fàcil, agradable, gens forçat.

Comença el concert. Canta "Dicen, dicen dicen que no saben lo que dicen...", cançó que va dedicar fa uns mesos als que deien que es moria. Ens posa la pell de gallina! Continua el magnífic concert i em diu des de l’escenari; "Jeroni posa’m un cubata curtet que avui faré una excepció". Estava a gust. La química i connexió amb el públic era total. Continua cantant però baixa de l’escenari. Es barreja entre les taules del públic. Després explica que la seva vida sentimental ha estat un fracàs constant, diu que totes les dones l’han deixat i que el repertori de cançons el deu a que  cada vegada ha escrit una cançó per intentar recuperar la seva parella però que mai ho ha aconseguit. Llavors diu que només una vegada li va sortir bé, va ser fa dos anys quan va pensar que la parella que més ha estimat, la seva vida, el deixava. Li van detectar el càncer i estava convençut que es moria. Va escriure "Humo".


  Les Moles  : JARABE DE VIDA

Ahora, que empiezo de cero 

el tiempo es humo 

el tiempo es incierto 

ahora que ya no me creo 

que la vida será un sueño 

 

Ahora que solo el ahora 

es lo único que tengo 

ahora que solo me queda esperar 

a que llegue el ahora 

 

Ahora que cada suspiro 

es un soplo de vida robada a la muerte 

ahora que solo respiro 

porque solo así podre volver a verte 

 

Ahora, que ya no me importa 

que la vida se vista de negro 

porque a nada le tengo miedo 

porque a nada le tengo fe

A nada le tengo fe... 

Ni miedo, ni fe... 

A nada le tengo fe 

 

Ahora que ya no me quiero  

Les Moles  : JARABE DE VIDA

Posa la pell de gallina i esgarrifa sentir-lo. Acaba la cançó i diu "Però aquí estic i per molts anys!"

No el coneixia. De fet no he estat mai un seguidor de "Jarabe de Palo", coneixia les típiques; "La Flaca", "Depende", ’’Bonito’’... i un parell més.

Però diumenge les vaig gaudir totes, em vaig emocionar, i vaig pensar que pot ser haurien de canviar el seu nom per "Jarabe de vida", o això em va parèixer a mi: Una gran lliçó de vida!

Pau, un plaer tindre’t a casa i conèixer-te.

 

Jeroni Castell 

  Les Moles  : JARABE DE VIDA

 

Les Moles (inici)

Restaurant Les Moles
Ctra. La Sénia, Km. 2 - Ulldecona
Tel. +34 977 573224
Fax +34 977 720677
lesmoles@lesmoles.com
informació i avís legal
política de cookies

segueix-nos a instagram

segueix-nos a twitter

segueix-nos a facebook